LECTURA OPTATIVA



368 pàgines
Preu
19 €

Referència
OMAC143
ISBN
9788482649887
GènereNOVELA
Segell Editorial / ColeccióLA MAGRANA LES ALES ESTESES
Data de publicació
21/10/2010

SINOPSIS

En Víctor Negro treballa amb els servies socials cuidant a la gent gran o a les persones que no es poden valdre per si soles. Un dia es comencen a morir els seus client, i quan es troba amb la família és com si no se'ls agués mort ningú, no tenen sentiments. Se n'adona que s'ha posat de moda una planta d'eucaliptus que casualment tots els seus clients que s'han mort o que encara viuen la tenen. Coniex a una noia de la cual confia molt, i quant la seva exnovia el cita a l'hospital a la part on guarden tots els cadàvers se n'entera que hi ha una plaga a tot arreu i que la culpable és aquella planta d'eucaliptus. No es poden adormir perquè sinó aquesta planta els converteix com tots els altres. A en Víctor un dels que ell pensava que no estava afectat però que si que ho estava li deixa una d'aquestes plantes i en Víctor d'adorm. Per sort es desperta i aconsegueix no adormis-se, fins que arriba un dels seus ajudants de la feina en Congoleño que li diuen. Aquest , en Víctor, la Neus, la Irene i en Brau agafen una forgoneta i se'n van montanya a dalt perquè els altres no els agafin. En Víctor creu que es morirà però la veritat és que no.

OPINIÓ PERSONAL

Aquest llibre és fabulós ja que a mi m'agraden els llibres d'aquest tipus. És un llibre amb una mica d'intriga, la veritat, hi ha moments en que no pots parar de llegir, sembla que tu estiguis dintre la història, no saps que passarà al final d'aquell capítol. Hi ha capítols en els cuals penses que son una mica cansats perquè en Víctor t'explica tots els seus problemes amb la xicota, o millor dit amb la exnovia. Em va semblar curiós el moment en què troben la senyora Hermínia morta, a les pàgines 50 i 51 hi apareix la paraula REDRUM que si la girem és "murder" i en català és: assessí. Em va semblar curiòs perquè en el llibre que m'havia llegit abans també parlaven amb aquesta paraula. També em va semblar curiós que a partir de la pàgina 214 i capítol 21 és la mateixa pàgina i capítol fins al final, suposo que és un error de l'edició, però encara que el capítols siguin el mateix i les pàgines també, el contingut no, és a dir, la història continua fins al final que acaba per casualitat a la pàgina 214. És divertit perquè compara la gent que veu pel carrer amb series o pel·lícules de la televisió, com per exemple, cuan troben la Hermínia i ve la policia científica els compara amb els dolents de E.T. També a uns veins seus que sempre van de marca i casualment amb la mateixa sempre els diu amb el nom de la marca que porten posada, és a dir, puma , nike i adidas. Bé aquest llibre està molt bé i el recomano a tothom que se'l vulgui llegir.

POEMES OBJECTE DE CHEMA MADOX

Hotel Planx

La direcció del hotel (direcció sud).

PENJAT

La lava del volcà sortin amb força.

REFLEXOS

Un diari personal escrit en fulls en blanc.

LLUNA PLENA

Un teatre amb el focus brut.

EINES DE LA DONA

La costura.

PLATS BRUTS

L'escurredor dels plats.

SOPA DE LLETRES

Un arbre amb sàvia i poca fulla.

UN DIA ESTRANY

Estava passejant, quan de sobte va venir una forta tempesta. El cel es va posar gris i el sol ja no es veia, els objectes que brillaven per la claror es varen quedar sense brillantor; la gent que estava tranquil·la, va començar a esbarar-se, a cridar; i els nens i nenes petits ploraven perquè tenien por. La ciutat va quedar negre, molt fosca i molt molla. L'olor que desprenia el terra era a terra mullada, olorava a aigua. Les flors i els arbres es movien pel vent i semblaven tristos. Feia molt vent i no es podia caminar pels carrers. La roba que hi havia als terrats penjada volava pels aires, semblava una tempesta que inundaria el poble.
El riu estava a punt de desbordar-se de tanta pluja, com no parés tot això acabatia en una catàstrofe. Jo vaig córrer cap a casa perquè tenia por de tot allò que estava veient.

RESSENYA

LA ÚLTIMA CANÇÓ

    

                              

Títol: La Última Cançó  (The Last Song)

 Autor: Nicholas Sparks

 Nº pàg: 444 pags 
 Llengua: CASTELLÀ
 Encuadernació: edició de butxaca
 ISBN: 9788499180519 

 Nº edició: 1ª
 Any de edició:2010
 Plaça edició: BARCELONA

 Preu: 19.00€

RESSENYA

Ronnie és una noia de 16 anys, que ha de passar tot l'estiu a casa del seu pare, amb el seu germà petit Jonah de 10 anys. Steve (el pare) intenta que la seva filla la perdoni i ho fa a través de la música que és el que tots dos tenen en comú. Ronnie és una adolescent una mica rebel i no perdona que el seu pare els hagi abandonat. Durant aquest estiu fa noves amistats i s'enamora d'un noi que es diu Will. Amb aquest noi passa moments inolvidables, i ella li ensenya que toca el piano i que l'han trucat de una acadèmia on pot triunfar tota la vida, pero ella no hi anirà, perquè desde que el seu pare els va abandonar a ella i al seu germà no toca el piano. Després d'uns dies troben unes tortugues petites i l'Steve va a buscar la camera de fotografiar, quan cau a terra inconscient. La Ronnie i en Will el porten a l'hospital, mentre en Jonah acaba la vidriera de l'església que estava fent el seu pare. El metge li diu a la Ronnie que al seu pare li queden pocs dies de vida, perquè té càncer. Quan tornen a casa en Jonah amb l'ajuda d'en Will van acabar la vidriera, i plorant li va dir al seu pare que no volia que es morís. L'Steve li va dir que quan anés a missa i entrés la llum del sol per la vidriera que ell havia fet, ell estaria a allà. Al final de l'estiu, quan els va venir a buscar la mare, la Ronnie no va voler marxar i es va quedar amb el seu pare. A la nit per què el seu pare sabés que ella l'havia perdonat va acabar la última cançó que ell havia composat per ella. Aquella mateixa nit l'Steve va morir i el dia del seu enterro la Ronnie va tocar la canço i mentre sonava el piano la llum del sol entrava per la vidriera. Després d'uns mesos la Ronnie va anar a la acadèmia i va fer que la cançó del seu pare triumfés.

          ------------------------------------------------------------------------------------------------      

                          OPINIÓ PERSONAL

                  Aquest llibre està bé per a qui li agrada el drama, les históries romàntiques. A mi m'ha agradat cosa que jo sóc més de les históries de por o d'intriga. Crec que és un bon llibre per les adolescents, però no pels adolescents ja que els aburrirà. També que aquest llibre és molt dens i qui s'el vulgui llegir li ha de agradar molt perque sinó s'en cansarà molt aviat.  

La Instància

Nerea Bravo Ovelleiro, nascuda a Girona el 19 d'agost de 1994, estudiant de l'INS Castelló d'Empúries, amb DNI núm.14558913G i amb domicili a Castelló Nou, C/Les Pastelles, núm. 16 (CP 17486), telèfon 972 250 651, e-mail: nerea_bravo@hotmail.com

EXPOSO:

1-Que, la tutora de 4rt C Elisabet Jaime Estrany arriba tard a totes les classes que té el nostre curs amb ella i ens falta al respecte amb comentaris negatius sense cap motiu.
2-Que, durant les classes no ens dona la matèria corresponent sinó que es dedica a explicar acudits, anècdotes de la seva vida o altres temes que no tenen res a veure amb l'assignatura.

Per tot això,

DEMANO:

Que ens canvii de tutora per poder aprofitar millor les classes de català i tutoria.

Cosa que espero obtenir.

Castelló d'Empúries, 4 d'abril de 2011

SRA. DIRECTORA DE L'INS CASTELLÓ D'EMPÚRIES. CASTELLÓ D'EMPÚRIES

Els dimarts amb Morrie

Entro a l'aula, m'assec, no dic res. Els miro, em miren. Primer, fan unes quantes rialles sufocades, però jo em limito a arronsar les espatlles, i per un moment es fa un gran silenci i es comencen a sentir els sons més insignificants, el radiador roncant a la cantonada de l'aula, els esbufecs nasals d'un dels meus alumnes grassos, el "tac-tac" de les ungles d'una alumna, un sorollet amb el bolígraf.
Alguns d'ells estan agitats. ¿Què deuen estar pensant? Es belluguen, miren el rellotge. Alguns dels alumnes guaiten per la finestra, fent veure que estan de tornada. Això durant uns bons quinze minuts, fins que finalment decideixo trencar el gel amb un xiuxiueig:
-Què passa aquí?-pregunto.
Aleshores comença lentament una discussió, que és el que jo havia volgut tota l'estona, sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes, ¿Per què ens incomoda tant, el silenci? ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?

SÓC TIMID

Sóc timid. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc timid. No poc emocionant, ni poc animat, però molt bon noi, ni normalet tirant a timid, ni gens social però té un no sé què, no. Sóc timid i punt. Espantosament, fastigosament timid. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviin la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva timideza en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves galtes vermelles, dels "coloraines" de la meva cara amb els amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i quines converses i que poc timids i que atrevits que són vostès. Es pensen que sóc un paranoic?

Això és que encara no han intentat parlar amb mi.

SÓC LLETJA

Sóc lletja? Es pensen que ho sé? S'equivoquen amb mi. No sóc lletja, no? Sóc poc agraciada i poc afavorida? Però si sóc molt bona noia, normaleta, no molt guapa, però bé. Sóc lletja? Quan em miro al mirall jo no em veig lletja. No em mirin tant. No es fixin amb mi, desviin la mirada, gaudeixin de la contemplació d'un altre rostre. No em mirin tant, que no hi estic acostumada. No parlin de mi, per què no em deixeu en pau? Per què em miren tota l'estona? Es pensen que no ho veig que m'estan observant? O és que potser em miren perquè no sóc tan lletja i els semblo normal?