UN DIA ESTRANY

Estava passejant, quan de sobte va venir una forta tempesta. El cel es va posar gris i el sol ja no es veia, els objectes que brillaven per la claror es varen quedar sense brillantor; la gent que estava tranquil·la, va començar a esbarar-se, a cridar; i els nens i nenes petits ploraven perquè tenien por. La ciutat va quedar negre, molt fosca i molt molla. L'olor que desprenia el terra era a terra mullada, olorava a aigua. Les flors i els arbres es movien pel vent i semblaven tristos. Feia molt vent i no es podia caminar pels carrers. La roba que hi havia als terrats penjada volava pels aires, semblava una tempesta que inundaria el poble.
El riu estava a punt de desbordar-se de tanta pluja, com no parés tot això acabatia en una catàstrofe. Jo vaig córrer cap a casa perquè tenia por de tot allò que estava veient.