SÓC TIMID

Sóc timid. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc timid. No poc emocionant, ni poc animat, però molt bon noi, ni normalet tirant a timid, ni gens social però té un no sé què, no. Sóc timid i punt. Espantosament, fastigosament timid. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviin la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva timideza en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves galtes vermelles, dels "coloraines" de la meva cara amb els amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i quines converses i que poc timids i que atrevits que són vostès. Es pensen que sóc un paranoic?

Això és que encara no han intentat parlar amb mi.

SÓC LLETJA

Sóc lletja? Es pensen que ho sé? S'equivoquen amb mi. No sóc lletja, no? Sóc poc agraciada i poc afavorida? Però si sóc molt bona noia, normaleta, no molt guapa, però bé. Sóc lletja? Quan em miro al mirall jo no em veig lletja. No em mirin tant. No es fixin amb mi, desviin la mirada, gaudeixin de la contemplació d'un altre rostre. No em mirin tant, que no hi estic acostumada. No parlin de mi, per què no em deixeu en pau? Per què em miren tota l'estona? Es pensen que no ho veig que m'estan observant? O és que potser em miren perquè no sóc tan lletja i els semblo normal?